dijous, 15 d’agost del 2024

Merlet dels erms a Sant Pere Sallavinera


El 15 de juny de 2024 capturem un Merlet en un camp erm al costat del torrent de Boixadors, a Sant Pere Sallavinera. Aquest exemplar, posteriorment alliberat, sembla que presenta els caràcters per poder confirmar que es tracta d'un Merlet dels erms (Pyrgus onopordi).



Merlet observat a Boixadors. Foto: Dani

El Merlet dels erms és citat al treball d'en Requena que el considera escàs a l'Anoia a la primavera i al final de l'estiu.

Un cop capturat l'exemplar, es trasllada a un pot per poder observar-lo amb més detall. El primer que crida l'atenció és que presenta, a l'anvers de l'ala posterior, una taca a l'espai E7 (prop de la costa) que destaca de la resta pel seu to més blanc. Aquest caràcter és, en principi, exclusiu del Merlet dels erms tal com podem llegir a la "Guia de les papallones diúrnes de Catalunya" o a butterfliesoffrance.com, que te un apartat força complert de comparativa de Pyrgus.


Per la part inferior és característic del Merlet dels erms presentar habitualment, en l'ala posterior, una taca en forma d'enclusa (taca postdiscal E4-E5). Aquesta forma pot ser molt marcada o no, però la taca sempre és còncava i regular als dos costats. La forma d'enclusa, quan es presenta de manera clara, és força definitiva per separar aquesta espècie, però no es present en tots el exemplars.

Exemple de la taca E4-E5 de pyrgus onopordi extret de butterflieoffrance.org

Taca E4-E5 de l'exemplar de Boixadors, (amb una altre perspectiva).

També és tipic i exclusiu d'aquesta espècie la forma de la taca postdiscal E-1, on la meitad de la taca es desplaça internament fent una forma característica (a mi em sembla com d'S). Els francesos denominen a aquesta taca "signe de Blachier" i no la presenten la resta d'espècies de Pyrgus.

Merlet dels erms del Pallars Sobirà on es pot veure clar la forma característica de la taca E-1 d'aquesta espècie. Foto: Dani.

Taca postdiscal E-1 del Merlet de Boixadors on s'observa la meitat superior desplaçada cap a l'interior, essent una forma exclusiva de Merlet dels erms.

Amb tot això creiem que l'exemplar en qüestió era molt probablement l'espècie proposada.


dilluns, 1 de juliol del 2024

Griseta de vellut

 

Per fi, el 30 de juny del 2024, trobem un exemplar mascle de Griseta de vellut (Polyommatus fulgens) en un camí que travessa una pineda de la Llacuna, un exemplar molt nou que es deixa fotografiar molt de prop. 

En Requena ja la considera escassa i localitzada a principis dels 80  (llavors es deia Agrodiaetus dolus) i donat que en els darrers anys s'ha constatat un regressió forta de l'espècie a nivell de Catalunya (dades del CBMS), pensàvem que, potser, no seríem capaços de retrobar-la a l'Anoia, encara que, a Ornitho.cat, trobem una cita a Castellfollit de Riubregós del 19 d'agost de 2020, però que, sense foto ni més dades, no la varem considerar per la possibilitat de confusió amb la Marroneta de vellut (Polyommatus ripartii).


  Polyommatus fulgens a la Llacuna. Foto d'en Daniel Gonzalez.

         Polyommatus fulgens a la Llacuna. Foto d'en Daniel Gonzalez.


diumenge, 16 de juny del 2024

 Un ginandromorfo de Cleopatra a Boixadors !!

El 15 de Juny en Quim i en Dani troben a Boixadors (Sant Pere Sallavinera) un exemplar bisexual de Cleopatra (Gonepteryx cleopatra). Aquesta quimera es dona per un problema en els cromosomes i fa que l'exemplar posseeixi teixits masculins i femenins. 

Aquest fenomen rep el nom de ginandromorfisme i pot ser bilateral, quan els exemplars presenten la meitat exacte de cada gènere (molt més rars), o no bilaterals (en mosaic), com és el cas d'aquesta papallona trobada a l'Anoia. 



           Fotos d'en Dani