El 15 de juny de 2024 capturem un Merlet en un camp erm al costat del torrent de Boixadors, a Sant Pere Sallavinera. Aquest exemplar, posteriorment alliberat, sembla que presenta els caràcters per poder confirmar que es tracta d'un Merlet dels erms (Pyrgus onopordi).
El Merlet dels erms és citat al treball d'en Requena que el considera escàs a l'Anoia a la primavera i al final de l'estiu.
Un cop capturat l'exemplar, es trasllada a un pot per poder observar-lo amb més detall. El primer que crida l'atenció és que presenta, a l'anvers de l'ala posterior, una taca a l'espai E7 (prop de la costa) que destaca de la resta pel seu to més blanc. Aquest caràcter és, en principi, exclusiu del Merlet dels erms tal com podem llegir a la "Guia de les papallones diúrnes de Catalunya" o a butterfliesoffrance.com, que te un apartat força complert de comparativa de Pyrgus.
Per la part inferior és característic del Merlet dels erms presentar habitualment, en l'ala posterior, una taca en forma d'enclusa (taca postdiscal E4-E5). Aquesta forma pot ser molt marcada o no, però la taca sempre és còncava i regular als dos costats. La forma d'enclusa, quan es presenta de manera clara, és força definitiva per separar aquesta espècie, però no es present en tots el exemplars.
També és tipic i exclusiu d'aquesta espècie la forma de la taca postdiscal E-1, on la meitad de la taca es desplaça internament fent una forma característica (a mi em sembla com d'S). Els francesos denominen a aquesta taca "signe de Blachier" i no la presenten la resta d'espècies de Pyrgus.
Merlet dels erms del Pallars Sobirà on es pot veure clar la forma característica de la taca E-1 d'aquesta espècie. Foto: Dani.